Una sola actriu, Alejandra Jiménez, interpreta fins a dotze personatges. Podríem deixar-ho aquí i ja seria més que destacable, però podria semblar que parléssim, només, d’un fenomen curiós o d’un possible rècord Guiness, i en canvi, la ferida que ens en duem a casa quan acaba la funció, ha de ser conseqüència de quelcom més punxant que l’originalitat o la raresa que ja hem comentat més amunt.
Blanca desvelada. La Blanca és una noia andalusa que viu a Barcelona i treballa de monologuista. Somnia, de manera recurrent, amb la Carmen, una noia presa pels nacionals durant la Guerra Civil. Aquest és el motor d’arrencada d’una obra que ressegueix el fil invisible que recorre la història i les vides dels homes i les dones.
Alejandra Jiménez, també autora del text, ha pensat la història en tres plans temporals diferents: el present de la Blanca, la infància de la Blanca i la història de la Carmen als anys trenta. Poc a poc es farà evident que hi ha un lligam entre les tres històries que serà revelador de veritats profundes que parlen de patiment, amor i solidaritat.
La gran paradoxa amb què s’enfronta l’espectador de Blanca desvelada consisteix a comprovar com un treball minuciós, complex, d’orfebreria teatral… posa de manifest la senzillesa del fet teatral, l’austeritat amb la qual és possible fer teatre de primera categoria. Una sala petita, quatre focus, una tauleta, una estructura que emmarca l’espai, una actriu i públic, això és tot. Perquè no cal res més.
La gran virtut del muntatge de la Montse Bonet (la directora) i l’Alejandra Jiménez és l’habilitat per a la creació de personatges, perquè els personatges els crea la mirada dels altres personatges. Un personatge mira el buit i el buit esdevé personatge. L’emoció brolla d’aquest fet, de la capacitat per intervenir en la nostra imaginació i atorgar-nos als espectadors les claus necessàries per fer visible l’invisible.
Blanca desvelada és la història d’un malson, d’algú que no pot dormir, d’allò que ens lliga amb la resta de la humanitat, amb els qui han viscut abans que nosaltres i amb els qui encara no han nascut. A la Sala Fènix aquests dies se us desvetllarà part d’un misteri que té molt a veure amb tots nosaltres. TE-A-TRE!