Acumulació d’infortunis

Alice Birch és una jove autora britànica, coneguda per les seves obres teatrals però també per haver guionitzat pel·lícules com Lady Macbeth o sèries com Normal people o la segona part de Succeccion. Blank és un exercici interessant i també un repte, ja que la dramaturga presenta 100 escenes curtes i independents sobre famílies desestructurades. Una mena de gran catàleg del que cada director triarà aquelles que més li interessin…

El Tantarantana i el Centre de les Arts Lliures han treballat conjuntament i han creat dos espectacles que recullen 37 de les escenes de Birch. Per un cantó les protagonitzades pels adults i per l’altre les viscudes pels joves. Els dos muntatges es representen simultàniament, amb videotrucades que fins i tot uneixen les dues propostes. Una curiosa fórmula que té com a principal mèrit l’haver aconseguit la col·laboració dels dos teatres i el treball conjunt entre directors i equip tècnic i artístic.

A les escenes triades hi trobem tot tipus de situacions complicades entre pares i fills. Des de paternitats irresponsables, a suïcidis, abandonaments o desaparicions. Històries que aparentment no haurien de tenir cap connexió, però que Romei i Chornet –els directors dels dos espectacles- lliguen a moments amb alguns personatges que es repeteixen. Una fórmula que podria ser interessant però que acaba embolicant a l’espectador, més preocupat en buscar un lligam o un sentit entre tots els fragments que en deixar-se portar per l’allau d’infortunis que té al davant… Bones interpretacions d’Elena Fortuny, Laura López, Francesca Vadell i Dani Arrebola, però potser a moments un pèl massa afectades.