Joves sense rumb

Tornem amb l’espectacle que es presenta conjuntament al Tantarantana i al Centre de les Arts Lliures, però aquest cop des del punt de vista dels joves. Es tracta d’unes quantes escenes de l’obra Blank, d’Alice Birch, un compendi de 100 petits relats sobre famílies desestructurades i amb problemes. Un retrat realment pessimista de la nostra societat, amb personatges que fluctuen entre la desesperança i la violència. Si a la part dels adults ens trobàvem amb temes com el suïcidi, la soledat o la pèrdua, aquí hi trobem sobretot els efectes del bullying, l’autodestrucció o la incomprensió. Escenes on hi apareix, de tant en tant, la ironia o un estrany sentit de l’humor, però que en realitat combinen força bé amb els drames protagonitzats pels adults.

Si a l’obra del Centre de les Arts Lliures ens trobàvem una sala d’estar, amb el seu sofà i un quadre en moviment que ens traslladava a una mena de paisatge, aquí hi trobem tot el contrari. La sala s’ha convertit en una mena descampat als afores, del sofà només en queden les restes i el quadre ens mostra ara uns dibuixos infantils que van transformant-se en formes cada cop més abstractes i sinistres. Per un cantó, el confort o l’estabilitat, i per l’altra la inseguretat davant del que ha de venir.

La direcció de Marc Chornet es basa sobretot en un treball interpretatiu que surt de les entranyes, més que de la raó o l’anàlisi. Un treball que busseja en la violència –física i verbal- i que intenta extreure veritat i ràbia del jove repartiment que protagonitza la peça. A vegades se’n surt, a vegades s’endevinen les intencions, i en d’altres moments assistim perplexos a unes coreografies que poc aporten o que bé no s’acaben de comprendre.