Connexió o inconnexió?

Alice Brich presenta un conjunt de tragèdies sense resoldre de la vida quotidiana d’uns adults que anirem coneixent al llarg de l’obra.

Tenia molta curiositat per veure aquest format tan creatiu de connectar una obra de teatre entre dues sales, i crec que només per això ja val la pena descobrir aquesta proposta dirigida per Marc Chornet.

Un escenari on comparteixen protagonisme la pantalla i els actors de cada sala, joves al Tantarantana, i adults al Centre de les Arts Lliures. O això és el que esperes, i, tal vegada, sigui la causa de la falta de connexió entre elles, una connexió real, perquè ocorre de forma simultània, però buida de contingut narratiu. Tal vegada els espectadors pequem de voler entendre i connectar tot el que veiem, quan en el fons l’únic que hauríem de fer és observar.

Aquest voler trobar un fil narratiu i una connexió entre les vides dels diferents personatges que es presenten em va causar una falta de coherència que ansiava trobar al llarg de l’obra, fent-me fer un esforç de comprensió que em distanciava de la bona interpretació dels actors.

[BLANK] és una proposta innovadora i curiosa, però no vaig poder gaudir tan com imaginava.