Cal valorar com a positiu el risc que alguns autors decideixen córrer explorant temàtiques originals i experimentant amb noves estructures narratives. Cal assumir, però, que d’aquest risc es pot també sortir malparat. Blau és la peculiar història d’un rescat nocturn en helicòpter d’un naufragi a l’alta mar. Tres personatges (el mariner, el pilot i una operadora que els coordina) són els protagonistes d’aquesta aventura ultramarina escrita per Ferran Joanmiquel que acaba per convertir-se en un particular viatge psicodèlic. Així, l’espectacle parteix d’una situació teatralment atípica però més o menys realista, fins a acabar en un abstracte reguitzell d’idees amb elements de màgia i ciència ficció, atrevits però inconnexes. Visualment, el muntatge està molt cuidat i resulta, fins i tot, hipnòtic. Però la seva barreja entre textos poètics, diàlegs quotidians, traumes familiars, abstraccions, jocs de llum, simbolisme i teatre físic molt rudimentari provoquen (no queda clar si voluntàriament o no) una estranya comicitat que descol·loca més que no fascina. La sensació que dóna és que Jordi Prat i Coll, el director, es pren massa seriosament un text que, per la seva idiosincràsia, necessitaria ser compensat amb humor o definir-se més clarament si vol ser transcendent o irònic. Malgrat tot, els seus actors defensen l’obra amb professionalitat, aportant matisos, en alguns moments, interessants. En conjunt, però, la proposta no té prou consistència per sostenir les seves pretensions que es dilueixen, finalment, en un desenllaç indeterminat.
Enllaç copiat!