Un muntatge fascinant amb uns titelles tendres i “humanes”

Un muntatge espectacular amb uns titelles tendres i “humanes” ens ha donat escenes d’una bellesa increïble.

Una primera escena on ella, la persona que és diferent, està asseguda entre dues persones que intenten que es comporti segons les normes establertes. Una corda del sostre i un fos en negre, és el símbol del fet que ella entra i surt del seu món particular poblat d’altres éssers que incansablement construeixen una muralla de capses de cartó on ella acaba refugiant-se i que es mostra inaccessible a les persones “normals”. Tot el procés de construcció d’aquesta muralla, el transport de les capses pels titelles en mil i una postures i moviments és del millor que hem vist en temps.

La música i el joc de llums ha fet per nosaltres un [Hullu] mereixedor sense dubtar de la màxima valoració en el nostre particular llenguatge cargolaire.

Si us bé de gust llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç… https://t.co/6b5QQwCKHj del nostre Blog “Voltar i Voltar”