Aquesta temporada es va programar al Mercat de les Flors l’anomenada “Constel·lació Boris Charmatz” que inclou tres espectacles d’aquest creador. Diumenge vam poder veure 10.000 GESTOS el tercer dels espectacles programats, inclòs també dins de l’itinerari “impressionants“.
Boris Charmatz (Chambéry 1973) és ballarí i coreògraf, periòdicament pren part en esdeveniments d’improvisació amb Saul Williams, Archie Shepp i Médéric Collignon i continua col·laborant com a ballarí amb Anne Teresa de Keersmaeker i Tino Sehgal. És impulsor i director del Musée de la danse (inicialment anomenat Centre chorégraphique national de Rennes et de Bretagne) des de l’any 2009.
Des de “Aatt enen tionon” el 1996 fins a “10.000 gestes” en 2017, Charmatz ha presentat tot un seguit de peces realment memorables. Actualment està preparant una nova creació anomenada “Infini” que s’estrenarà l’estiu de 2019.
Hem de reconèixer que els primers minuts amb una ballarina sola en l’inmens escenari, ens va descol.locar, i vam tèmer el pitjor. Per sort als pocs minuts l’escenari va esclatar en corredises, crits i gestualitats imposibles de abarcar amb els nostre ulls. A la poca estona ja ens havien atrapat i era imposible apartar la vista d’aquest espectacle aparentment improvisat.
Charmatz proposa a 23 ballarins una consigna simple i comprensible: executar sobre l’escenari tot de moviments, desplaçaments, gestualitat, sempre diferents, sense lligam entre ells ni connexió amb la resta. Una coreografia “impossible”, que ell mateix anomena “selva de gestos”, ja que els intèrprets busquen justament la diferenciació del seu moviment amb respecte els altres.
Un collage de peces que tot i que s’executen juntes, sembla que busquen l’asimetria. Un conjunt de veus, crits, ganyotes, rampells, gestos, moviments acrobàtiques …. i la gestualitat estàtica dels ballarins que observen des de fora del quadre el gest del quadre.
Amb la música del Rèquiem en Re Menor (K.626) de Mozart, interpretada per la Wiener Philharmoniker dirigida per Herbert von Karajan, els ballarins, amb una gran component subjectiva, ballen executant 10.000 gestos plens de simbolisme perquè volen deixar constància que el gest és l’instrument efímer del viure, i que a nosaltres, espectadors, ens atrapen i ens donen una oportunitat única i irrepetible de copsar-los.
Els 23 ballarins ens ofereixen un moviment constant durant l’hora de duració de la peça i interactuen amb l’espectador, pujant per les graderies, provocant reaccions diverses a les seves interpel·lacions.
Una proposta d’una gran potencia que ens ha “enganxat”.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ