Quan la carta de presentació d’un espectacle és la demostració de resiliència d’afrontar un repte com el de deixar una feina estable i llençar-se al buit per dedicar tots els esforços a fer el que realment t’omple, ja saps que valdrà la pena. Però si a més de tot això, se li suma que coincideix amb l’inici d’una pandèmia mundial, t’assegures que riuràs de valent. Perquè la vida va d’això, d’intentar treure la part positiva, la part que ens anima a seguir lluitant d’un fet que, a priori, no ho semblaria gens. Borja Nicolau convida als espectadors a pujar al carruatge de la vida i avançar les pors pel carril de l’esquerra. I ho fa d’una manera sublim.
En entrar al Teatreneu ja notem una vibra diferent. Ens rep el mateix Borja a la porta i ens acompanya a seure i a formar part de l’espectacle des del minut 0. L’humorista presenta una proposta que s’allunya del que coneixem convencionalment com a monòleg. Juga molt amb la psicologia de l’atenció i és per això que va canviant de format d’espectacle. D’aquesta manera força el públic a despertar de l’estat hipnòtic d’escoltar. Va alternant el seu carisma amb projeccions i participacions del públic. “El visionario” és aquell espectacle fresc, dinàmic, sense temps pels silencis i fonamentat. No és el típic format on una persona comença a fer bromes que les veus a venir d’una hora lluny. Al contrari, l’esforç de construir un espectacle al voltant d’una mala notícia dota a Borja Nicolau d’esperit crític.
Separat amb diferents blocs, l’espectacle enganxa el públic a la cadira i incita a ser-ne partícip fet que dona ales a Borja Nicolau. Una persona que sap aprofitar molt bé tota la informació que rep dels espectadors i l’ajuda a teixir aquest monòleg. Que per si no n’hi hagués prou, és ideal per qualsevol edat. Tant s’hi pot sentir identificat algú que té trenta anys, com seixanta o quinze, Borja Nicolau sempre tindrà una broma per tu! En definitiva, “El visionario” és una dosi de maquillatge per tapar el que va ser una mala notícia tot just fa un any i mig, però que ell li ha trobat la part positiva i ho ha volgut compartir amb tots. L’humorista agafa per bandera el missatge de lluitar pels nostres somnis i l’oneja durant una hora i mitja. Qui ha dit que sortir amb els ulls humits d’un monòleg, i que no sigui del riure precisament, no sigui possible?