De nou torno a sortir molt sorpresa del que he pogut veure a la Sala Atrium.
“Broken Heart Story” de Saara Turunen és l’obra que La Peleona ha triat per ser representada a la Sala Atrium.
És una història que ens parla d’art i amor. Una història amb un plantejament: ser objecte o subjecte, ser la mestressa de casa perfecta o la professional d’èxit en la seva vida laboral.
Una escriptora amb bigotis (Carla Torres) ha estat abandonada per la seva ànima, Alma (Patrícia Mendoza).Mentre l’escriptora es preocupa per temes com la política i el capitalisme, Alma és preocupa per la bellesa i l’amor. Totes dues dones no deixen de ser la mateixa. Malauradament una no pot viure sense l’altre. La llibertat d’una és la desgracia de l’altre. Però… hi ha moments a la vida, en que s’ha de triar.
L’escenografia d’Anna Tantull transforma l’espai escènic en un petit pis. Les parets estan folrades d’un paper clar estampat ,en una de les parets, hi ha penjada una pintura de la “Magdalena Penitent” de El Greco, en mig de la sala hi ha una taula- escriptori, i al seu damunt una llibreta i l’escultura d’una calavera de gat, un sofà amb una làmpada de peu una mica atrotinada, completarà tots els elements escenogràfics.
El vestuari de Mireia Farré Canela és molt encertat i adient a cada personatge.
Em trec el barret davant la magnífica direcció de la pròpia Saara Turunen, que sap extreure el màxim potencial de cada actor. Unes interpretacions increïbles , on cap actor ha destacat per damunt de l’altre. Així hem pogut veure a un gran Pepo Blasco, amb aquella veu tan contundent que el caracteritza, interpretant tan al pare de l’escriptora, com el mossèn o l’assassí . La Vero Cendoya (ballarina i coreògrafa) ha estat una gran descoberta, m’ha fascinat com a actriu, la seva interpretació tenia un punt de coreogràfic, amb un resultat extraordinari i molt visual. La Patrícia Mendoza, en el seu paper d’Alma, ens deixa de nou amb la boca oberta davant la seva capacitat de transformació del personatge ; passa de ser una nena dolça i innocent, a una dona sensual i molt seductora. David Menéndez, tot i que té menys paper, no ens deixa de sorprendre amb el seu personatge, el d’un galant italià, que li escau com anell al dit, i que ens ha arrencat més d’un somriure. La Carmela Poch a part de fer de narradora de l’obra, ens fa una demostració de seducció i sensualitat en el paper de la gateta Daisy. Per últim destacar l’actuació de la Carla Torres que demostra un gran domini en el gest a l’hora d’interpretar el seu paper, segons les necessitats de cada escena.
El que he vist és una obra difícil de classificar, d’aquelles que no et deixa gens indiferent, però que són del tot imprescindibles. Saara Turunen a “Broken Heart Story” fusiona en un mateix espai i temps, el món fantàstic dels contes de fades amb el món de la cultura moderna.
Efectes visuals, música clàssica, composicions musical de Cesc X Mor, efectes de llum, cançons i moltes més sorpreses que us ben asseguro que no us deixaran indiferents.
Us puc dir que l’obra és complicada, original, arriscada i sorprenent. I tot i que no té rés a veure amb el que he vist fins ara a la Sala Atrium, segueix amb el seu tarannà, la d’evolucionar e innovar en las possibilitats del teatre actual.
El públic entusiasmat hem aplaudit amb ganes.
Creieu-me si us dic que aquesta obra serà indiscutiblement un nou èxit d’aquesta sala.
No us la perdeu, paga molt la pena.