És el que em va passar a mi perquè jo al Almazen veient Brujas no hi havia d’estar, però per un equívoc hi vaig fer cap. Jo en humor tiro cap a Monty Python, prefereixo la subtilesa a la sal gruixuda i Brujas és un espectacle d’aquest últim estil, força barroer i molt cridaner. Explicat això vull deixar constància que el públic que abarrotava la sala (i uns quants es van quedar sense entrada) s’ho va passar de conya a jutjar per les riallades i els aplaudiments. Me n’alegro, doncs al final és gent que va al teatre, i que no sigui la meva opció, al final és el meu problema.
Enllaç copiat!