Per a les noves generacions el nom de Buffalo Bill ja diu ben poca cosa, i en alguns casos potser cap. Durant tot el segle XX, però, va ser un referent de masculinitat i també una síntesi del que suposava el far west i els valors dels Estats Units. L’obra es passa una bona estona explicant tot això –es curiós la quantitat de coses que cal explicar actualment quan es parla d’alguna referència una mica antiga-, per passar després a centrar-se en la visita del cowboy nord-americà a Barcelona. El 18 de desembre del 1889, el llegendari personatge va arribar amb tota la seva troupe per representar una mena d’espectacle circense en el que reproduïa les batalles amb els indis i tot el que havia viscut ell mateix durant la colonització del territori americà. I és que uns pocs anys abans havia creat l’espectacle ambulant Buffalo Bill’s Wild West, amb el que va recórrer el seu país i també moltes ciutats europees.
El més curiós d’aquesta obra és que agafa forma d’entrevista i que utilitza a una periodista de veritat –la televisiva Raquel Sans– perquè jugui a fer d’ella mateixa i tregui tot el suc a un personatge tan controvertit i peculiar. L’embolcall, però, li dona la teatralitat que necessita l’espectacle, i en aquest sentit alguns recursos resulten força encertats (la fotografia signada, els records familiars) i d’altres una mica rudimentaris (el recurs del somni, la insinuació del final). També s’aprofita, com no podia ser d’altra manera, per parlar de temes que potser durant el segle passat no s’haurien tractat entorn del personatge: la masculinitat tòxica o la controvertida postura vers les tribus i pobles nadius nord-americans. I ja cap a la part final es narra la curiosa visita a Barcelona, que no va obtenir la rebuda desitjada i que diu força de com era –o potser de com és encara- la societat barcelonina.
Raquel Sans sorprèn per la seva desimboltura dalt de l’escenari i per com juga amb el seu personatge, que no es limita només al registre d’entrevistadora. Per la seva banda, Ramon Madaula crea un Buffalo Bill que a estones sembla una mica caricaturesc, però que acaba aportant tots els recursos interpretatius que tan bé coneix l’actor. També cal dir que el mateix Madaula ha assumit la tasca d’autor, igual que ja ho va fer a Adossats o Els Brugarol.
