A l’imaginari col·lectiu tenim diverses cançons i trossos d’obres on s’esmenta aquest noble animal, experiències que ressonen en el nostre record.
Álvaro Tato té el do d’unir diferents textos oferint un fort fil connector i captant l’atenció de l’espectador a través de la història. Un tot que es converteix en alguna cosa més que la suma de les parts. Això és, com si fos un procés de fotosíntesi, uneix diferents matèries inorgàniques -o fragments textuals- i els converteix en una història en el seu conjunt donant a llum personatges sorprenents. En aquest cas, un ruc humanitzat que ens explica les seves passes fent-nos reflexionar sobre aquest periple en què som el seu company de viatge.
Yayo Cáceres, el seu partner in crime, recull aquesta història centrant-se en la direcció escènica, on destaquen la interpretació del protagonista i la composició musical donant un segell personal a aquest ase. Tres músics acompanyen en intervals curts la interpretació d’Hipòlit especialment des d’una òptica musical i acompanya el discurs principal amb la força que ofereix la música en directe.
Carlos Hipólito enlluerna en la seva execució interpretativa. Ja no només pel seu domini escènic, on modula la veu i el cos en una simbiosi excel·lent. També acompanya el text combinant drama i comèdia i transpirant una tendresa que traspassa el prosceni i es desprèn cap a cada espectador, apel·lant al nostre subconscient ia la nostra emoció.
Vist el 22/01/2024 – Teatro Victoria (Madrid)