Amb una actitud expectant vam anar al Teatre Apolo per veure “el autèntico cabaret Tropicana” que ha tornat a Barcelona després de 26 anys d’absència.
El CABARET TROPICANA de Cuba va iniciar en el mes de juliol una gira per Espanya “Gira ’18” amb els artistes titulars de l’espectacle a Cuba dirigits per Juan Armando Pérez “Jimagua”. La gira hauria d’haver començat a Santa Cruz de Tenerife al mes de juny, però problemes burocràtics ho van impedir, i van començar al Gran Casino Costa Brava de Lloret de Mar, posposant al mes d’octubre l’estada a Tenerife.
Aquesta gira presenta un espectacle que fa un recorregut per l’essència de l’illa a través de la seva música.
Tropicana és un famós cabaret cubà creat l’any 1939 a La Habana i va ser construït a l’aire lliure, en una zona boscosa, sent conegut com “un paradís sota els estels“.
Un cabaret que ha subsistit malgrat el pas del temps i conserva una plantilla de 300 artistes i més de 200 treballadors. Un reclam turístic de l’illa que ofereix sopar, espectacle i rom amb preus que oscil·len entre els 75 i els 300 euros. Declarat Monument Nacional en 2002 han obert dos establiments més en el país.
Cabaret Tropicana en gira per Espanya porta un equip de 50 persones (40 a sobre l’escenari), un cos de ball de 24 persones, 6 cantants i una orquestra de 10 músics dirigida per Horacio González Cabrera.
Hem llegit que amb ells viatgen, més de 1.000 kg de vestuari i attrezzo amb una posada en escena absolutament electritzant. Més de 100 minuts de ritme i ball, mambo, salsa, cúmbia, chachachà ….. Lluentons, plomalls, i uns inversemblants tocats que feien témer per l’equilibri dels artistes …..
Malgrat que pot semblar en alguns moments un espectacle “carrincló”, la veritat és que s’ha de reconèixer que expressament no ha volgut evolucionar, precisament per representar una època i un tipus de música molt concret.
L’espectacle és fascinant, des del punt de vista del ritme desbocat, però molt especialment pel seu continuo i espectacular canvi de vestuari, a quin més acolorit. Aconsegueix ràpidament provocar a bona part del públic per tal que tingui ganes de participar d’aquesta festa, també a la platea, bé tatarejant les cançons, donant palmes a ritme de la música o inclús atrevint-se a posar-se a ballar als passadissos.
Segurament no són els millors ballarins ni els millors músics del seu país i tampoc pretenen competir amb el “ballet Nacional de Cuba”, perquè es tracta d’una formació pensada i lligada al cabaret i la música tradicional de l’illa. Malgrat algun desajust en l’afinació d’un dels seus cantants i en algun “solo” instrumental de l’orquestra, s’ha de reconèixer que tots ells són grans professionals i que porten el ritme cubà a la seva sang, fet que transmeten rapidament als espectadors.
Nosaltres ens hem volgut deixat portar pel ritme, els moviments dels ballarins, la llum i el color del vestuari i la veritat és que hem gaudit d’un espectacle únic i diferent.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ