El cabaret no ha estat mai el meu espectacle preferit. Hi havia anat, encara que poc, habitualment amb colla de matrimonis i fora d’Espanya al temps de la “llei seca”, per veure un món diferent, o sigui gent en pilotes a l’escenari. També quan feia la mili —finals del 50— amb els amics.
Avui a la Muntaner me n’he recordat, ja que el que fa la Maria Molins s’emmiralla en allò: Mary Santpere, Alady…, molta conya i poca cuixa. M’ha semblat carrincló, d’acudits fàcils (Millet, Rayoy) i coreografies de “pa broma”, com dèiem quan érem petits. Ningú ho ha fet malament, però res ha destacat, i com que la valoració la faig jo i sempre és subjectiva, doncs la deixo avall.
Crítica completa » http://bit.ly/2ubFaki