La crueltat de les xarxes socials

Cacophony fa segona temporada després de la bona acollida que va tenir la passada i d’haver estat representada al Teatro de la Abadía.
L’autora és Molly Taylor i ha estat traduïda al català per Oriol Puig Grau i Anna Serrano Gatell, essent aquesta última també la directora.
Es una obra teatral molt ben estructurada, amb una escena inicial situacional, un moment clau on està el nus de la trama i un desenllaç. El nus és una escena on les actrius Gemma Martinez i Sandra Pujol demostren les seves grans qualitats actorals. Una mentida sense més importància desvetllada en aquell moment desencadena una allau de crítiques que demostra la facilitat amb la que poden circular les notícies sobre una influencer.
És una crítica implacable a les xarxes socials que tenen la capacitat de encimar-te i d’ensorrar-te sense massa coneixement de les situacions. Les xarxes no discriminen ni matisen i poden alimentar egos i vanitats o enfonsar en la misèria més absoluta sense justificacions i sense haver investigat a fons la veritat. El ciberassetjament és freqüent per l’anonimat i la facilitat d’enviar missatges provocant situacions de bullying amb conseqüències emocionals i psicològiques greus per les víctimes.
La peça és àgil, dinàmica, molt exigent pels actors i actrius ja que els canvis ràpids de personatge, de vestuari i de registre demana una gran agilitat. No obstant això, la direcció ho posa fàcil per a la seva comprensió i seguiment amb un recurs teatral molt vistós que és començar la història pel final. És rodona.
Hi ha històries paral·leles a la trama principal que tracten temes com l’amistat, l’activisme, el feminisme molt ben trenades amb la primera i amb actuacions brillants per part de la resta d’actors i actrius: Martí Atance, Artur Busquets, Laia Manzanares, Mariona Pagès i Clara Sans. Molt actual i original