Encetem la temporada amb un espectacle que ens ha agradat força, malgrat que no es tracta de teatre de text i gairebé durant la seva representació no s’utilitzen les paraules. CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, és “Teatre físic”, amb una barreja de mim, moviment coreogràfic (que segurament per molts no arribarà a ser considerat com a dansa) i música en directe.
Vam descobrir a Mai Rojas al juny del 2015 en una sessió doble de “Teatre de Gest” a la Sala Fènix; varen poder veure llavors “El Viaje” i “La Leyenda del Fauno” i els dos espectacles ens van fascinar, per la seva extraordinària bellesa poètica, el seu vestuari, fantasia i sobretot per la gran interpretació de mim de Mai.
Ara potser aquest CADA RECUERDO TIENE SU CANCIÓN, no ens ha sorprès tant com llavors, però continua traspuant una manera de fer d’una enorme sensibilitat, que implica un treball mil·limètricament treballat, principalment del moviment i que arriba fins i tot al bon gust del disseny del seu vestuari.
Creiem que l’aspecte musical és l’aspecte més feble de l’espectacle o almenys nosaltres no vàrem connectar amb la majoria de cançons que s’interpreten; malgrat tot, valorem que en un espectacle de petit format, la música i la veu de les cançons sigui interpretada en directe.
La millor faceta de l’espectacle, sens dubte, és la part de mim, combinada amb el moviment físic perfectament coreografiat dels tres protagonistes, en un treball de poesia visual que tracta dels records i de com aquests es van desdibuixant amb el pas del temps, però sobretot ens mostra la transformació de les relacions humanes.
Si desitgeu llegir la crònica sencera, només heu de clicar AQUÍ
