Perquè sembla basat en Les Afinitats Electives del gran romàntic alemany per allò de “si tenim una parella estretament unida (A i B) i apareix una altra que es comporta d’igual manera (C i D), aleshores A es llençarà sobre D i C sobre B”. Plantejament interessant però no ha acabat d’arrodonir. Alguna cosa grinyola; de vegades el tempo, de vegades que no tots els caps estan ben lligats. per culpa d’això les actuacions se’n ressenteixen. Tot i així l’obra és interessant.
Enllaç copiat!