Respiro. La tensió que em tenia enganxada al seient del Grec s’ha acabat. Però l’obra continua. I m’adono del que ha fet que em relaxi: Calígula, o Pablo Derqui, ha sortit d’escena. Uns instants abans, la seva expressió irònica, superba, cínica i profundament infeliç era suficient per omplir l’escenari sencer amb la seva sola presència, tan absorbent com fascinant…
Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-caligula-con-pablo-derqui/