Tots pensem de vegades que la nostra vida és una merda. Fantasegem amb què faríem si ens toca la loteria. Que podríem deixar una feina que odiem per fer, per fi, el que ens agrada, que viatjaríem a tots aquests llocs amb què somiem i en què invertiríem per, en definitiva, ser feliços.
4 amics prop dels 30 es troben en aquell moment i cadascú ho viu a sumanera. Tenim el somiador que creu que tot és possible amb esforç, la cínica que creu que tot és un fàstic i que no hi ha res que puguem fer per canviar-ho, la que fa petits passos intentant canviar, però que no s’atreveix a deixar anar el que té , encara que ho odiï, per por de fracassar i perdre-ho tot i el que s’ha conformat i passa per la seva vida sense plantejar-se les coses massa.
Totes aquestes maneres d’enfrontar-se a la vida “adulta” són vàlides ia cadascú de nosaltres ens serveix una cosa. Tots lluitem contra nosaltres mateixos i contra els elements a la recerca de la nostra vida perfecta i encara que busquem sense pausa mai semblem trobar-la… Potser hauríem de buscar aquesta felicitat en la mateixa recerca. Potser ja estiguem volant sense saber-ho.
Passar una hora i mitja veient aquesta obra és una bona i amable manera de fer-nos reflexionar sobre el nostre dia a dia i què canviar o mantenir per apropar-nos una mica més al nostre ideal.