A hores d’ara ningú posa en qüestió la gran capacitat còmica de Carles Sans. Després de 40 anys de comèdia gestual a Tricicle sense obrir la boca, al costat de Joan Gràcia i Paco Mir, el còmic debuta en solitari amb “Per fi sol”. Al marge de la seva aparició en solitari, Sans sorprèn pel seu canvi de registre, donant un gir de 360 graus per a substituir una de les característiques més reconegudes de la seva carrera fins al moment, l’humor mut, pel monòleg parlat.
En començar l’espectacle llança un advertiment; no pensa fer mim, porta tota la vida desitjant parlar i ara, per fi, ho farà. Després d’un breu i irònic número de mim destinat a tots els nostàlgics que venien buscant reminiscències de Tricicle, el comediant comença a relatar diferents anècdotes de la reconeguda companyia.
El seu carisma i la seva trajectòria l’avalen, té al públic a la butxaca i ningú pot negar que els seus gags estan funcionant a la sala. Des de la seva gira pel Japó fins a la seva relació de parella, Carles Sans ens convida a riure’ns de la seva vida, tant personal com professional. Un cocktail servit a bon ritme, ideal per a la generació que va viure l’auge de Tricicle i que recorda amb nostàlgia números tan eterns com l’illa o els bebès.
Pot ser que alguns trobin a faltar una exhibició de la seva enorme capacitat gestual o que fins i tot considerin que els seus gags parlats no destaquen per la seva originalitat. Però, en qualsevol cas, Carles Sans ja ens havia advertit, aquesta obra està dirigida als seguidors de la trajectòria de Tricicle, i no als nostàlgics de la seva comèdia gestual.