L’evolució com a actriu de Carmen Machi, vista amb una certa perspectiva, ha estat espectacular. Coneguda pel gran públic com a secundària a la sèrie Siete vidas i, més endavant, per Aída, avui ningú posa en dubte la seva gran talla d’actriu de teatre dramàtica i, en realitat, tot terreny. I és que aquesta artista madrilenya ja ha demostrat del que és capaç en muntatges anteriors com La tortuga de Darwin, Falstaff o Almuerzo en casa de los Wittgenstein. És per aquest motiu que l’espectador que acudeix a veure el seu treball a Juicio a una zorra ja té la predisposició d’assistir a un recital de talent. I, la veritat, és que no decep el més mínim. Miguel del Arco ha escrit un text brillant basat en el personatge d’Helena de Troia que sap combinar molt més l’esperit clàssic amb idees contemporànies (com el feminisme) i un llenguatge que es permet, a vegades, ser més proper i impactant. Però, sobretot, del Arco ha dirigit a la seva protagonista amb precisió, canalitzant la seva força incommensurable cap allà on l’interessa, fent del monòleg un viatge al·lucinant. És fresc i esfereïdor, està ple de bellesa i melancolia. Esgarrapa l’ànima. És difícil pensar, d’entrada, en la Machi fent de la dona més maca del món, segons la mitologia… i, no obstant això, és encara més complicat imaginar-se a una altra fent-ho en sortir de l’espectacle. Un veritable goig.
Enllaç copiat!