Avui em permetré ressenyar una obra que no he anat a veure; sé que s’ha de tenir morro, però els que em coneixen saben que d’això jo en gasto! Vull parlar de Carousel, que s’ha fet al Festival Grec en versió concert. Quan vaig veure la programació, el primer pensament va ser “colló, no podien escollir una obra més antiquada?”
Carousel el musical, tot i ser de l’any 45 és una peça escrita a principis de 1900, o sigui que la història porta 118 anys a l’esquena (però no ens acollonim que el poema de Guigamesh en porta 4.700). Rodgers i Hammerstein, una parella més estable que les de la guàrdia civil van escriure unes pàgines que d’alguna manera eren “edificants” però que avui es veuen com a molt casposes. La música de Rodgers està molt bé, amb alguns temes que s’han convertit en clàssics com If I Loved You, però tot així en global sona a any de la picó.
Per això m’ha estranyat la quantitat d’elogis que ha recollit l’obra, des de “brutals” a dojo fins a epítets com “potser el millor musical del segle XX”. Potser… potser s’haurien de revisar i comparar obres com Phantom Of The Opera, Les Misérables, Rent, West Side Story, Cats, In The Heights o Arrabal, i paro perquè la llista és llarga.
Aquesta vegada la crítica completa ens remetrà a la ressenya que vaig fer del que vaig veure al ENO de Londres. La valoració de 3 estrelles és perquè no la puc valorar al no haber-la vist.
Crítica completa » https://bit.ly/2LFCysv