La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.
L’orquestra Pops Symphony nascuda l’any 2011 aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys, van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.
Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.
Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández) enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.
En 1999 la Revista Time va conceptuar CAROUSEL com el millor musical del segle XX. Va ser portat al cinema en 1956 i enguany s’ha estrenat un nou revival a Broadway protagonitzat per Jessie Mueller i Joshua Henry.
La proposta que hem pogut veure en el marc del magnífic Teatre Grec ha estat dirigida per Daniel Anglès i coreografiada per Óscar Reyes, i que tot i tractant-se d’una versió concert de la peça, ens han ofert una versió semi teatralitzada molt engrescadora.
Els papers principals han estat interpretats per Miquel Fernández en el paper de Billy Bigeloc, Diana Roig interpretant a Julie Jordan, Anna Moliner com a Carrie Pipperidge, Ivan Labanda com a Enoch Snow i Nina en la interpretació de Nettie Fowler. Tots ells, i malgrat alguna petita errada en el so dels micròfons en alguns moments, han interpretat magníficament els seus rols i ens han captivat amb les seves veus.
L’actor Félix Herzog actua com a narrador, i també han intervingut en petits papers Cisco Cruz (Jigger Craigin), Mireia Sanmartin (Senyora Mullin), Beth Andrews (Louise Bigelow), Jaume Costas (solista ballet), Joan Mas (Enoch Jr.), Anna Pomar (nena) i Clara Solé (Arminy).
Però la gran sorpresa de la nit, que tampoc figura en el programa de mà, ha estat el cuidador d’estels i professor, papers que ha interpretat Tomàs Molina, l’indestructible “home del temps”.
Un magnífic cos de ball que ha comptat amb la participació de quatre ballarins de més llarg recorregut Beatriz Macías, Cristina Miralles, Toni Luque i Oscar Reyes.
Un mític dels musicals que ha volgut ser representat íntegrament, sense tallar ni un bocí de l’orquestració original i sense canviar el contingut de la història (escrita fa 75 anys), tot i ser conscients que rebrien, com de fet ha passat, critiques per no adaptar-ne el contingut i “evitar” parlar de la “violència de gènere” tal com en algun sector de la societat, malauradament era habitual, quan aquesta peça va ser escrita i on la dona tenia un paper submís i abnegat.….
… la reflexió que nosaltres ens fem …
Caldria adaptar també els textos de les òperes com Carmen, la Boheme o la Traviata ?? Caldria adaptar també els textos d’altres musicals com My Fair Lady ?? … o Oliver ! (no fos cas que algú penses que estem a favor del maltractament dels infants per les bandes de carrer) … i encara més enllà, que passa amb algun dels contes infantils clàssics??
No és millor que siguem nosaltres els espectadors qui ens deixem portar únicament per la qualitat de la música i les interpretacions i ubicar el text en el moment en què va ser escrit sense anàlisis tan profundes i sense sentit ?
A nosaltres aquest concert /posada en escena ens ha agradat molt, moltíssim.
Potser ha estat la nit més màgica que recordem haver viscut mai al Teatre Grec i no parlem tan sols d’aquesta temporada, sinó de totes les nits al llarg de la història d’aquest recinte. Per nosaltres passa a ser el millor espectacle en el nostre podi particular en aquesta edició del Festival Grec. Res a envejar en qualitat a les propostes que podem veure a Londres … i a més a més en català!!! BRUTAL.
Gràcies Daniel Anglès i Xavier Torras, un milió de gràcies per haver apostat per aixecar un espectacle tan important per la gent que estimem aquest gènere i sobretot per apropar-nos un Musical tan important en la història dels Musicals, que encara fins a la vostra proposta no s’havia representat a cap lloc de l’estat espanyol. Esperem que l’any vinent us proposeu escenificar en altre dels Musicals històrics, perquè si no ho feu vosaltres, ho tenim força cru.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ