Més enllà dels grans muntatges que sempre és un plaer tenir a la cartellera de qualsevol ciutat, un dels aspectes més estimulants del recent auge dels musicals a Barcelona és poder gaudir de la més arriscada diversitat de les propostes de sales mitjanes o petites. Basat en la popular novel·la de Stephen King, Carrie és una d’aquelles delícies poc conegudes, estrenada originalment a Broadway a finals dels anys 80, que Ferran Guiu, després de Dies normals, Tell me on a Sunday o Tick, Tick, Boom! ha tingut el bon gust de recuperar. L’espectacle resulta una gratificant sorpresa amb un alt nivell vocal, fresques interpretacions però també una interessant foscor dramàtica i emocional. En certa manera, agafa el relleu metafòric d’ El despertar de la primavera amb un repartiment jove que omple l’escena d’energia, elaborades coreografies i un rerefons de patiment adolescent d’allò més trist i commovedor. Les carències de l’obra són essencialment tècniques (so, il·luminació…) però el carisma dels seus actors, l’enorme talent de les seves dues protagonistes, la qualitat musical i la profunditat de la seva història compensen suficientment els seus defectes.
Enllaç copiat!