Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet.
“The Juliet Letters” va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, “com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.” El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995.
Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes de l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigits per Sergi Belbel.
Una posada en escena teatralitzada de les vint cançons que integren el disc.
“CARTES A JULIETA” va néixer del fet real de les innumerables cartes rebudes, des del 1935, a l’antic monestir de Verona on, segons la tradició, va morir Julieta, la jove coprotagonista de Romeu i Julieta. Aquestes cartes, segons la llegenda, eren contestades per un professor de la localitat. I és a partir d’aquesta llegenda que va sorgir el disc on cada cançó es basava en una d’aquelles històries d’amor, de traïcions i de desamors protagonitzades per homes i dones anònims que s’havien dirigit a Julieta.
Sergi Belbel ha considerat que cada tema ha de tenir un to diferent en funció del contingut i d’aquí que cada interpretació difereix de l’anterior i de la següent: humor angles, desesperació, suïcidi, sarcasme, …. Com comentava l‘Ivan Labanda a la roda de premsa: la diversitat d’estils dels temes i la complexitat de la música, em fa l’efecte d’estar pujat en una muntanya russa.
L’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat la impulsora d’aquest projecte i participen quatre dels seus membres que s’hi han constituït per a l’ocasió com el Quartet Juliet, integrat per Marta Cardona (a la direcció i violí), Maria González (violí), Joan Félix (viola) i Sandrine Robillard (violoncel).
Ha estat una hora i deu minuts de bona música amb una posada en escena singular i diferent, i la magnífica veu de l’Ivan Labanda.
Un espectacle que s’ha de posar en valor, pel que representa repescar una sèrie de cançons i oferir-nos-les adaptades a la nostra llengua, el català. A més a més la qualitat de la veu d’Ivan Labanda, suma molts punts perquè aconsegueixi ser un gran espectacle, ja a hores d’ara ningú té cap dubte de què és l’intèrpret idoni.
Malgrat el nostre desconeixement total d’aquestes cançons, hem gaudit força d’aquest espectacle ple de sensibilitat, tant pel que fa a la qualitat dels seus intèrprets, com també en l’acurada posada en escena, que ha convertit el que podia ser un simple concert en una proposta de veritable teatre Musical.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ