En plena era digital, on tothom està connectat permanentment a internet, al mòbil o a les pantalles digitals, l’escriptura de cartes a mà és una cosa abocada a l’extinció.
Hem passat del ritual de la paraula escrita al telèfon, i del telèfon al mòbil.
Hem deixat d’enviar postals i regalar targetes de felicitació. Ens comuniquem per mail, whatsapp o Messenger.
Què ens ha passat? Per què ens hem tornat persones fredes i distants, incapaces de dedicar una mica de temps a escriure unes paraules per algú important?
Com i quan va néixer Cartes d’amor
Quan el dramaturg A. R. Gurney va començar a crear Cartes d’amor, tenia la intenció d’escriure un llibre. Va enviar el manuscrit a The New Yorker, però immediatament li van tornar dient: “No publiquem teatre”. Així que, seguint els consells de la revista, Gurney va decidir intentar reescriure-la com una obra de teatre.
En primer lloc, es va estrenar a la Biblioteca pública de Nova York en forma de lectura de la mà del mateix Gurney i una actriu amiga seva.
L’actor i director de teatre John Tillinger es va oferir de dirigir-la en el New Haven Theater Company de Connecticut on es va estrenar en el 1988.
Es va estrenar al Promenade Theatre, a l’off de Broadway i un any més tard a l’Edison Theatre de Broadway.
Han passat més de trenta anys i Cartes d’amor continua omplint teatres arreu del món.
Ara teniu l’oportunitat de gaudir d’aquesta petita joia a la Sala Versus Glòries de Barcelona.
Es tracta d’una adaptació del text original de la mà de Marc Rosich, que juntament amb Jordi Andújar també s’encarreguen de la direcció.
L’obra se centra en la Melissa i l’Andy, interpretats per la Lloll Bertran i l‘Àlex Casanovas. Aquests dos personatges es llegeixen l’un a l’altre les notes, cartes i postals (fil conductor d’aquesta magistral peça) on s’expliquen les esperances, il·lusions, ambicions, oportunitats, somnis, victòries i fracassos que han tingut al llarg de la seva vida des de gairebé cinquanta anys; de la infància i l’adolescència fins a la maduresa.
Els canvis d’entonació, de vestuari i l’intercanvi de caixes entre la Melissa i l’Andy marquen les diferents etapes de les seves vides.
Cal dir que tots dos actors fan un treball d’interpretació magistral. Hi ha química i connexió entre tots dos i això es nota dalt de l’escenari.
Tot i que és un text aparentment senzill es toquen moltíssims temes, com l’abús infantil, les addiccions, la sexualitat, els traumes, els lligams familiars, l’estatus social, la mort i les relacions (personals, familiars i amoroses).
Escriure una carta és dedicar temps a expressar sentiments i reflexions que vols compartir amb algú que per tu és important.
Hi ha cartes meravelloses que han passat a la història, com les que van escriure’s Kafka i Felice, Anais Nin i Henry Miller, Constantant i Charlotte…
Cartes d’amor és una reivindicació a l’acció d’escriure, enviar i llegir cartes.
Cartes d’amor és una història que parla de la vida.
És una història romàntica, divertida i emotiva que parla d’amor, d’amistat, enyorança i maduresa.
És una proposta que ens porta a reflexionar sobre la privacitat, la comunicació, la immediatesa i l’estètica de l’espera; de la importància de considerar les cartes com un objecte íntim i personal, i de valorar el fet de traspassar les paraules d’una mà a l’altra i poder-les rellegir tantes vegades com es vulgui.