Dues òperes, dos drames que són dues cares de la mateixa moneda. Damiano Michieletto (Venecia 1975), un dels directors d’escena més reconeguts, dirigeix el doble programa operístic per excel·lència, format pels dos títols més emblemàtics del verisme: CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACI de Ruggero Leoncavallo.
Una aclamada producció que el 2016 va guanyar a Anglaterra el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic.
Triangles amorosos, gelosia desfermada, venjança, religió, duels d’honor i violència en les dues històries encreuades que resumeixen el millor de l’òpera verista. El verisme aspira a copsar fragments de vida i per fer-ho s’inspira en la realitat.
CAVALLERIA RUSTICANA és una història d’infidelitats darrere la moral de la religió, PAGLIACI és la història d’una companyia de còmics amb una infidelitat descoberta per atzar, i basada en fets reals jutjats pel pare de Leoncavallo a Calàbria.
Sota la batuta de Henrik Nánási hem pogut escoltar a l’Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu i les veus del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
En el nostre torn, el “A”, hem tingut la sort de gaudir del cast principal, presidida per la gran veu del tenor Roberto Alagna (Clichy-sous-Bois, França, 1963) en els dos rols protagonistes, Turiddu i Canio. Tal com ens van comentar a la roda de premsa, ha tornat al Liceu després de sis anys d’absència. Malgrat que ens ha agradat mol, hem de dir que creiem no ha estat la seva millor nit.
La soprano russa Elena Pankratova en el rol de Santuzza i la soprano argentina Mercedes Gancedo (Buenos Aires, 1990) en el de Lola, han estat les seves partenaires a “CAVALLERIA RUSTICANA”, en tant que la soprano polonesa (la seva parella en la vida real) Aleksandra Kurzak (Brzeg Dolny, 1977) ha interpretat el rol de Nedda a “PAGLIACI”.
El director italià ha volgut entrellaçar les dues òperes, que s’acostumen a representar seguides, de tal forma que veiem personatges de PAGLIACI apareixent dins la trama de CAVALLERIA RUSTICANA o personatges d’aquesta última encara voltant per l’escenari mentre comença la segona òpera.
Segons va comentar Michieletto les dues òperes presenten una sèrie de coincidències que reforcen el diàleg entre elles, una durada semblant, una localització similar, el mateix nombre de personatges i el mateix cicle temporal, amb la infidelitat com a nexe d’unió.
Els recursos visuals de l’espectacle barregen temàtiques d’una òpera dins l’altra, ambientant l’acció d’ambdós títols a la Itàlia de la dècada de 1950. L’escenografia de Paolo Fantin situa l’acció de les dues òperes en dos edificis situats sobre una plataforma circular. A CAVALLERIA RUSTICANA l’acció transcorre en un àmbit rural amb un exterior de poble i un interior que és una panificadora (un celler a la versió original). A PAGLIACI l’acció transcorre en un indret que podria ser un centre cívic o una escola, amb tres espais: el teatre, els camerinos i un gimnàs.
La posada en escena de CAVALLERIA RUSTICANA, per nosaltres està millor aconseguida.
CAVALLERIA RUSTICANA és una òpera en un acte amb música de Pietro Mascagni (1863-1945) i llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci a partir d’un relat de Giovanni Verga, un dels màxims exponents de la literatura realista. Mascagni va esdevenir un cèlebre compositor després d’aquesta òpera, tot i que el seu flirteig amb el feixisme va fer d’ell un compositor menyspreat en el moment de la seva mort. Es va estrenar al Teatre Constanzi de Roma el 17 de maig de 1890 i al Liceu arribaria un any mès tard.
PAGLIACI és una òpera en dos actes amb llibret i música de Ruggero Leoncavallo (1857-1919) que es va estrenar al Teatre Dal Verme de Milà el 21 de maig de 1892 amb direcció musical de Toscanini. Tres anys més tard, el 25 de gener de 1895 arribà al Liceu.
Una proposta que ens ha agradat molt, amb una direcció musical que ha fet vibrar l’orquestra i el cor, i un Roberto Alagna que en molts moments ens ha fet emocionar amb la interpretació dels seus papers. Una magnífica producció que a banda de l’escenografia, ja esmentada, s’acompanya d’una magnífica il·luminació d’Alessandro Carletti i el vestuari de Carla Teti.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ