Ens felicitem que la Biblioteca de Catalunya torni a programar aquesta obra per obrir la temporada teatral 2014-15, ja que és monumental i espectacular en tots els sentits, com ho solen ser les del dramaturg Wajdi Mouawad. Cels reprèn el llistó que havia deixat Incendis i que havia caigut notablement amb Litoral, i això és bo. Cinc personatges en tensió permanent es troben tancats en un recinte d’alta seguretat amb una missió vital: descobrir i desactivar una amenaça terrorista imminent. No tenen ni idea de què és allò a què s’enfronten, i per això compten amb l’ajuda d’un encriptador informàtic que els ha de facilitar els codis que permetin la localització de l’amenaça. Però la feina serà molt més complicada del que podrien pensar a priori, perquè de seguida comencen a entrar en joc variables emocionals que no tenen res a veure amb la matemàtica freda i desapassionada dels codis informàtics.
Dirigits per Oriol Broggi, cinc actors magnífics a escena, sumats a d’altres actors que fan la seva interpretació en pantalla, conformen un muntatge espectacular i estèticament bellíssim. L’escenografia, integrada essencialment per pantalles d’ordinador, es converteix en un element fonamental de l’obra. Eduard Farelo, que a vegades sobreactua una mica, aquí es mostra molt posat i molt còmode en el seu paper. Els qui l’acompanyen, habituals de la perla 29, Ernest Villegas, Xavier Boada, Màrcia Cisteró i Xavier Ricart, componen un elenc brillant de personatges tenallats per una cursa contrarellotge paral·lela a les circumstàncies vitals dramàtiques de cadascun d’ells. Però sens dubte, el millor de l’obra és el final, demolidor i absolutament catàrtic, que ens revela que allò més preuat i més cobejat, el més important a la vida, és l’art. Llegiu-ne més