Cels és un text dens, complicat, amb un gust per la tragèdia que ratlla la morbositat i una indecisió en l’execució que el fa debatir-se entre el discurs filosòfic i el thriller d’acció. Mouawad reuneix les seves virtuts, els seus vicis i les seves obsessions i torna a barrejar-los per crear un nou text que, en molts moments, sona a quelcom ja sentit i en d’altres a autèntica genialitat. Un text molt irregular que, en la meva opinió, només es salva per la magistral posada en escena de Broggi i companyia que aconsegueixen mantenir-nos atents i, fins i tot, emocionats pel que passa sobre el terra (en aquesta ocasió desprovist de sorra) de la Biblioteca de Catalunya.
Una cita ineludible per al fans de Wadji Mouawad o de La Perla 29.