Tornar a Chicago? Sempre!

Chicago, el musical

A partir de 16,30€
Comprar Entrades
Chicago, el musical → Teatre Tívoli
06/10/2023

Frívoles, excessives, glamuroses, brillants, capaces de tot per agradar i pendents de crear un relat que convenci el seu públic diana, aquell que les pot portar a l’èxit oa la forca: així són Roxy i Velma.
Les irresistibles protagonistes de Chicago són influencers, assassines, sí, però mediàtiques i magnètiques per obra i gràcia d’una cap de presons corrupta i irresistible, un advocat seductor i mafiós, uns amants poc fidels (i embotits) i uns mitjans de comunicació voraços de novetats, morbositat i impacte mediàtic.

Podria ser Madrid a twitter (em resisteixo a anomenar-lo equis) any 2023, però no, és Chicago anys 20 i l’impacte del titular encara durava uns dies, no unes hores.

El musical Chicago és de sobres conegut per qualsevol aficionat al gènere. Estrenat el 1975, la seva partitura és un clàssic absolutament irresistible carregat de temes brillants, meravellosos, fixats a la nostra memòria.

A Madrid va arribar el 1999, protagonitzada per la mítica Angels Gonyalons, per Mar Reguera i la irrepetible Lía Uyá al paper de la cap de presons Mama Morton.

Es va estrenar al Nuevo Apolo i es va reposar a la Gran Via, al desaparegut Cinema-Teatre Avinguda (avui una botiga més, en aquest cas de roba funcional japonesa) quan algú pensava que la Gran Via, amb tots aquests cines reconvertits en teatres , conformarien un Broadway manxec.
En aquest escenari, acabant el segle XX, em van gravar a foc els temes d’aquest musical.

Darrere d’aquesta versió vindrien diverses reposicions, totes basades en un muntatge que dóna tot el protagonisme a l’orquestra, passant-la de la fossa a l’escenari.

Chicago és un musical “seriós” i exigent: les intèrprets i els intèrprets són pràcticament un cos de ball professional que canta, interpreta i balla al més alt nivell. No cal més.

Aquesta enèsima producció que es presenta a Madrid, novament al teatre Apolo, compta amb una orquestra fabulosa, un bon elenc i una posada en escena que segueix el cànon de la producció original, amb un director d’orquestra que, com a mestre de cerimònies ens presenta cada personatge i cada situació o escena de la història, donant pas a una sèrie de números ben delimitats per presentar l’acció sense més efectes ni focs artificials que una partitura meravellosa i un elenc afinat del que destaco una vegada més aquesta Mama Morton diferent que interpreta la irrepetible Inma Cuevas en un “debut” musical més que esperat. Brava.

Altres personatges secundaris com l’irresistible Billy Flynn d’Iván Labanda, l’atribolat Amos Hart (Mr. Celofán) d’Alexandre Vera o la beata Mary Sunshine d’Alberto Bolea, van donar moments meravellosos en una funció en què el duo protagonista, la Velma Kelly d’Ela Ruiz i la Roxie Hart de Silvia Álvarez van estar elegants, precises, i afinadíssimes, potser una mica curtes de barri i sobrades d’elegància i bones maneres.

A aquesta meravella d’obra de John Kander, Bob Fosse i Fred Ebb sempre cal tornar-hi (tant de bo també torni el seu Cabaret algun dia).

Tornaré.

*Vist el 6/10/23 al Teatre Apolo de Madrid

← Tornar a Chicago, el musical