Després de dirigir la compromesa Fusells de Bertolt Brecht sota l’eslògan “no es pot ser neutral”, el director i dramaturg Dani J. Meyer continua en una línia de teatre social molt saludable pels temps que corren. Abans és un espectacle estructurat gairebé per complet en dos monòlegs que presenta la història de dos germans maltractats per problemes econòmics i desgràcies familiars i la manera com afronten, a partir de llavors, les seves vides. El personal text de Meyer descriu de forma propera les dificultats d’alguns joves per mirar endavant quan el futur mostra un camí difícil i el passat està ple de ferides. Les bones intencions de la proposta (amb recollida solidària de roba inclosa) es guanyen fàcilment la complicitat de l’espectador. D’altra banda, l’espai escollit (les galeries Maldà) aporta una proximitat i un realisme que juguen molt a favor de la història i demostren la intel·ligència de Meyer com a director. També el treball interpretatiu de Laia Pellejà i Marc Pociello està a l’altura de les circumstàncies, aportant carisma i versemblança als seus personatges i fent-los, en definitiva, fàcils d’estimar. Només al tram final és on trontolla el muntatge, precipitant-se amb fets poc creïbles i unes conclusions un pèl precipitades. Tot i això, i que els soliloquis a vegades es perden una mica en l’anècdota, l’obra resulta emotiva, honesta i molt conscient d’ella mateixa. A més, com a exercici de denúncia i reflexió, és efectiu, lluny de l’alliçonament en el qual podia haver caigut i ha evitat amb gran destresa.
Enllaç copiat!