Vaig veure Fugit a FiraTàrrega 2014 i crec que encara tremolo.
Fugit és un viatge a l’exili, a un món millor. Un viatge escènic que et fa sentir en pròpia pell l’experiència de tots aquells qui han hagut de marxar de casa seva per culpa de les guerres, dictadures o la misèria. Un viatge emocional brutal, intens, poètic. Sense ni una sola paraula, només amb unes mirades dolorosament profundes -que alberguen esperances, però també moltes pors- els Kamchàtka aconsegueixen fer-te viure el teu propi exili. Has de deixar enrere la teva identitat i aquells qui t’acompanyen. Hi ha qui plora, hi ha qui riu, crida, qui s’abraça quan es retroba, però tothom es deixa portar pels actors pels carrerons, cases, amagatalls… La ciutat esdevé l’escenografia, el públic el protagonista. I quan acaba l’obra no només has gaudit d’un espectacle en majúscules, sinó que a més a més quelcom t’ha traspassat la pell per quedar-s’hi i tens ganes de dir-los: GRÀCIES.