La Companyia “La Klandestina” ens presenta una peça dins d’un cicle de Memòria Històrica. En forma de petit format, Fuga és una peça teatral que és capaç de transmetre una gran emoció i provocar una profunda reflexió.
Basant-se en diferents textos sobre la mal anomenada Guerra Civil (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Companyia teixeix una història actual plena de records i nostàlgies. Un net amb una intensa i tendra relació amb un avi, un avi que li parla d’un besavi desaparegut al final de la guerra fugint cap a França amb la imatge del fracàs i la derrota a la cara, unes cartes del besavi a casa, unes monedes de plata vigents durant el govern de la República. L’avi, amb un començament d’una malaltia degenerativa, torna de tant en tant a la consciència per explicar-li al net que és “un home amb un vidre al cor, que quan remeno alguna por, alguna temença, el vidre es mou i em fa molt de mal”. Una innocent i deliciosa manera de narrar la nostàlgia d’un passat no explicat.
Dirigida per Montse Albàs el petit espai escènic ben aprofitat per Furti Coromina, ens porta del present a dues generacions enrere, utilitzant recursos senzills però eficaços, com la pissarra per dibuixar l’arbre genealògic de la família o una mitja escala per anar a les golfes. L’espai es fa gran a mida que va avançant l’obra, creix en volum i en distància acostant-nos d’una manera eficaç al front, a l’esperança, al patiment i a la derrota.
Tots els recursos estan ben posats i en el lloc i moment per reforçar la història: la il·luminació de Quim Blancafort, les gravacions de Jordi Ginesta, les veus en off. Tot està posat en el moment precís per no trencar el ritme i la cadència. La Internacional i Bella Ciao estan en el lloc que els pertoca i enlloc més. Tot calculat i mil·limetrat.
Especial menció vull fer a la gran interpretació d’ Arnau Casanovas que no defalleix en cap moment sinó que creix a mida que avança l’obra amb un esplèndid treball actoral. Des que simula un concert tocant una guitarra elèctrica fins a fer de l’avi passa per totes les emocions parlant amb altres personatges no presents en escena i reflexionant amb ell mateix.
L’acceptació del passat permet al protagonista afrontar el present i recuperat la serenitat i el valor que havia perdut.
No és estrany que retorni després d’haver passat per altres Sales des de fa un any. Li desitgem llarga vida a l’obra i a la Companyia.