Sis ballarins professionals i una quarantena de no professionals s’enfronten a aquest espectacle de dansa de l’argentí Sebastián García Ferro. El punt en comú entre tots ells és tenir més de 45 anys, aspecte que serveix d’excusa i motor per a un muntatge que ens parla del pas del temps i dels cops que cal anar esquivant per arribar on ets, metàfora que s’explica molt bé amb les pilotes de tennis. També dóna peu a reflexionar sobre unes generacions que progressivament són apartades del focus central… Unes generacions que, tot i venir d’una època més tradicional, es veuen obligades a conviure en una societat on impera la tecnologia i la comunicació virtual. Col·lectivitat en front de l’individualisme més ferotge.
L’espectacle, de ritme en general pausat, es veu puntejat per diversos cops d’efecte. En aquest sentit, destaquen el suposat ball a la discoteca, l’aparició del ballarí sense rostre o les parts parlades, exemples molt bons d’incomunicació o de les contradiccions de la vida actual. I és que estem en una època en que som més conscients que mai del pas del temps i ens rebel·lem també com mai a arribar a una segona o a una tercera edat, almenys tal i com es vivien abans. Sabem molt bé que l’esperança de vida no fa més que augmentar, però això ens omple d’incerteses més que d’il·lusions. Per tant, si voleu donar-hi voltes… aquest espectacle i tot el que es diu en l’interessant programà de mà us poden ajudar a fer-ho.
Per cert, val a dir que els ballarins no professionals van sorgir de set tallers simultanis de dansa contemporània que es van impartir a Girona, Olot, Sant Boi de Llobregat, Mataró i Barcelona. L’espectacle es podrà veure a totes aquestes ciutats i tornarà al Mercat cap a finals de juliol.