A priori semblava que un musical en el que hi estaven ficats Marc Sambola, David Pintó i Marc Vilavella acabaria essent un èxit. Si a sobre es recopilaven cançons ben conegudes d’altres musicals, el collage no podia fallar. Però, ves per on, l’invent no ha funcionat… Sembla que la primera intenció no era fer un recital de cançons inconnexes -cosa que potser hauria funcionat millor- sinó un musical on les lletres dels diversos temes acabessin donant un fil argumental a tot el conjunt, a l’estil de Marry me a little. El que passa és que de Sondheim només n’hi ha un, i finalment la historieta dels cinc amics que volen triomfar en el món de l’espectacle acaba resultant una mica pobra.
L’altre gran parany de l’espectacle és que s’ha donat tot el protagonisme a cinc actors i cantants molt joves. Amb molt d’entusiasme, això és evident, però amb una inexperiència que resulta palpable en temes de més exigència vocal, com ara Defying gravity (Wicked). Es nota que hi ha potencial, però també es nota que alguns d’ells encara estan formant-se com a cantants i que encara els hi queden anys i taules per trobar el carisma que requereix un gènere com aquest. Penso que el format els ha perjudicat més que beneficiat, però no tinc cap mena de dubte en que ens els seguirem trobant sovint en els escenaris de Barcelona.