Els grans monòlegs teatrals solen ser petites delícies que t’abrigallen creant un diàleg molt pròxim. Cinco horas con Mario és un exemple perfecte tant per l’impecable treball de direcció de Josefina Molina com per la delicadesa i la solvència amb la qual Lola Herrera s’asseu al costat de Mario i ens explica molt més que les seves intimitats.
Aquest conegut text literari ha recorregut en la seva versió de posada en escena més de quaranta anys, i poder tenir l’oportunitat de veure-ho és una gran fortuna pels joves. Aquest text permet endinsar-se de forma quotidiana en el dia a dia d’un temps que no és tan llunyà com sembla.
L’escenografia, pràcticament innecessària, permet posar tot el focus en el domini que té Lola Herrera de l’escenari arribant a aconseguir que sigui l’espectador el que senti que està assegut en una d’aquelles cadires de l’escenari.
Cinco horas con Mario és una xerrada divertida, que té un fons psicològic molt interessant mostrant l’egoisme més innocent que tots portem dins i podem arribar a mostrar fins i tot en els moments menys esperats.