Cinco horas con Mario és una adaptació de la novel·la de Miguel Delibes. Com ha succeït en altres ocasions amb altres textos del mateix autor (o fins i tot amb aquest, que ha sigut adaptat nombrosos cops sota diversos productors), aquesta novel·la i el seu estil es presta a la teatralització. Aquest muntatge, produït per José Sámano i dirigit per Josefina Molina, es dramatitza el dol de la Carmen després de perdre, de manera inesperada, el seu marit Mario.
Amb una escenografia senzilla—un taüt al centre de l’escena i algunes peces de mobiliari–, la posada en escena emfatitza la presència de la Carmen i el seu deambular per la sala d’estar de casa mentre vela el taüt del seu difunt. El protagonisme resideix, per tant, en aquest personatge femení i en les seves interaccions amb el mobiliari d’una casa que li serveix per evocar els records de tota una vida.
Tot i a tractar-se d’un text originàriament novel·lístic, la seva senzillesa s’adapta molt bé al format teatral. El frustrat diàleg amb el seu marit—que òbviament no contesta, i es converteix en monòleg—té l’habitual bellesa dels textos de Delibes. Tot i això, en aquest cas el component retòric es menor que en altres peces. Aquest monòleg basat en el record d’una vida conjunta dóna lloc a l’evocació de tot tipus de situacions, equilibrant així moments dramàtics i transcendentals amb anècdotes humorístiques que equilibren els moments de culminació dramàtica.
Lola Herrera, que encarna al personatge de Carmen Sotillo, fa un treball fantàstic, donant vida a un personatge molt profund i evocant amb èxit tots els seus matisos i contradiccions. D’aquesta manera, als seus 84 anys dona vida a un personatge històricament molt emmarcat dins el passat, representatiu d’un arquetip de dona de províncies del s.XX i de família conservadora. Lola Herrera, valent-se de la seva experiència, la seva gran trajectòria i el seu coneixement del text de Delibes, aconsegueix recuperar un personatge molt interessant i que, avui dia, sembla fins i tot grotesc i còmic degut a la superació d’algunes qüestions històriques.
Cinco hores con Mario és, en síntesi, un muntatge més dels nombrosos que s’han fet de les novel·les de Delibes. Tot i això, no s’ha de prendre aquest com un més. Una producció i direcció cuidades, juntament amb l’excelsa interpretació de Lola Herrera, culminen aquesta adaptació que aconsegueix moure al públic de la rialla a l’emoció més punyent i transcendental del dol.