La Compagnie Adrien M / Claire B ens ofereix un d’aquells espectacles que impacten a la retina de l’espectador, el qual presencia diversos poemes visuals i jocs de moviments en els quals es fusiona la virtualitat amb la realitat. Així, ens trobem amb un escenari despullat que s’anirà omplint del tot gràcies a la tecnologia digital, la qual impactarà principalment sobre tot el terra de l’escenari i en la paret del fons, creant una sensació de dimensionalitat que es reforçarà encara més gràcies a una altra pantalla darrera del mateix fons. En aquest sentit, il·luminació i virtualitat es fusionen per crear una il·lusió òptica en la qual creix del res un món nou que en veritat no existeix, però que es sent tan real com aquest nostre.
L’habilitat que mostren els dos intèrprets és immensa, ja que no tan sols executen amb precisió els seus moviments, sinó que s’integren a la perfecció en aquest món virtual en el qual aconsegueixen encaixar la seva posició en tot moment, la qual cosa representa una gran dificultat dins de l’immens escenari en blanc que en realitat hi ha per a ells. D’altra banda, la direcció en alguns moments resulta una mica monòtona i s’encalla en algun número, el qual es dilata més del compte, però en el seu conjunt és efectiva i suggerent. Destaca com s’experimenta amb el moviment, l’espai i la seva dimensionalitat, integrant aquests moviments en una coreografia en la qual l’important no és el ball, sinó l’harmonia visual, la coherència i experimentar amb el propi cos, veient com treballa i es fusiona amb el medi. Així, les diferents peces que composen l’espectacle mostren una gran sensibilitat i un minuciós treball de les emocions provocades pel moviment, creant un autèntic poema sobre un escenari en blanc que es va dibuixant amb elements que en realitat són inexistents.