Ambientat en un hipotètic apocalipsi ple de clans en contínua baralla on els seus úniques armes són els números de circ, «El circo de los horrores» planteja un nou espectacle, el quart de la seva carrera; després de «El circo de los horrores», «Cabaret Maldito» i «Manicomio», on ho posa tot sobre l’escenari, en un muntatge de grans dimensions, sense consideracions i amb una gran aposta per a l’espectacle. El públic disposat a patir per la dificultat de certs nombres, animar, cridar, aplaudir, riure i el que calgui des del primer moment, se situa com a víctimes d’un gran apocalipsi que comença amb un rap conscienciador de la mà d’unes imatges sobre el planeta Terra i la natura, en l’enorme pantalla que fa de fons a l’escenari. Aquest serà el leitmotiv vertebrador de l’espectacle juntament amb la importància de reaccionar a temps i evitar el comportament que estem adquirint de danyar el nostre planeta.
La música no pot fallar en un bon espectacle, en aquest cas hi ha música servida de totes les formes: en directe interpretant «Let me Entertain you» (la carta de presentació d’aquest espectacle tot just començar), «Welcome to the jungle» i «Knocking on Heaven ‘s door», després amb música enllaunada per ambientar certs nombres i fins amb òpera, ens sorprèn la companyia! Sens dubte, la música va acompanyada del cos de ball, també coneguts com «clans» o col·loquialment «els que fan els números de circ», que estan en constant moviment de manera molt subtil o fins i tot pràcticament invisible, però que acompanyen la dinàmica del nombre i tanquen un cercle preciós en completa harmonia. La durada de l’espectacle no es fa llarga, tot i saber que és una miqueta més de dues hores, però tot i així els canvis entre nombre i nombre considero que es podrien fer més ràpids i no allargar tant una cosa que és innecessari fer.
En definitiva, un espectacle de 4 aplaudiments merescuts pel seu gran desplegament de recursos, la seva admirable posada en escena i el meravellós joc de llums, so i escenografia que maquillen l’Apocalipsi amb un to d’ steampunk amb tocs tribals i una mica de vestuari inspirat en Joc de Trons que aconsegueix fer reflexionar al públic, lloc de peu, amb el seu número operístic final posant els pèls de punta.