Els Raluy formen part d’una llarga nissaga d’artistes de circ. La companyia, fundada a Catalunya i vinculada familiarment amb Sant Adrià de Besòs, va guanyar el Premi Nacional de Circ el 1996 i la Creu de Sant Jordi el 2006. A partir del 2016 el circ es divideix en dos projectes: el Circo Histórico Raluy i el Circo Raluy Legacy, que és el que més sovint veiem per Barcelona i rodalies. El Legacy, precisament, ha arribat a entrar en el BigTop Label, un grup exclusiu format pels 12 millors circs del món. La qualitat, la dedicació i els valors dels seus espectacles, així com l’absència de maltractament animal o la seva llarga col·lecció de carruatges circenses històrics han contribuït a que pugui gaudir a dia d’avui d’aquesta prestigiosa classificació.
És curiós veure com un circ fortament arrelat a la tradició ha optat aquest cop per un espectacle anomenat Cyborg. De totes formes, aviat veurem que l’excusa queda reduïda a dos o tres números i a un final d’estètica més o menys futurista. I és que el Raluy, a diferència d’altres com ara el Circ du Soleil, no es sometent a un argument ni a una història, sinó que segueixen més les fórmules clàssiques de sempre. En aquest sentit, hi ha números que fins i tot ja te’ls esperes, com el de les germanes Raluy –les úniques dones propietàries d’un circ a tota Europa- o el de les seves filles amb els patins. Aquest cop hi ha la novetat del número de les motos o el bonic homenatge inicial a Luis Raluy, mort fa tres anys.
Estem davant, doncs, d’un espectacle que dona el que ja s’espera d’ell però que ho fa amb l’excel·lència i la familiaritat a la que ja ens tenen acostumats. Un circ en el que et trobes com a casa, potser perquè darrera hi ha una família real –i de vàries generacions- que s’ajuda i treballa junta tota l’estona.