Que és l’expressió que utilitzava la meva àvia per dir que la canalla ho posàvem tot de potes enlaire fent malifetes. Dons els del Circ Klezmer igual. Els actors (pallassos?) s’han passejat per les grades del Grec, han fet sortir persones a ajudar dalt de l’escenari, s’han empaitat, s’ha escridassat i s’han dit de tot, suposo, en un idioma que no enteníem (autèntic o inventat). Han perdut els anells d’una boda i els buscat per tot arreu menys allà on eren. Un pallasso s’ha enamorat d’una noia guapa de la primera fila i no ha parat de regalar-li coses, seves o robades, i finalment els nuvis s’han pogut casar, amb uns anells prestats pel públic, però… aleshores el pallasso enamorat a fet pujar la seva aimada i també s’han casat, amb els anells que havien desaparegut. I el circ? Ah… això del circ era una excusa per organitzar tot aquest merder. Boníssim, brutal. Llàstima que només l’han fet un dia.
Crítica completa » http://bit.ly/29UmKux