El Circ Ronaldo és una petita empresa familiar, que generació rere generació segueix lluitant per que la part més emocional i tradicional del món del circ no desaparegui. Aquell circ ambulant , de formes més tradicionals, on hi viuen i hi conviuen equilibristes, malabaristes, acròbates, mags i els pallassos de cara blanca i el clown.
Danny Ronaldo, autor i intèrpret d’aquest espectacle, pertany a la sisena generació d’una gran família circense. Estem parlant de l’any 1842, quan Adolf Peter Vandenberghe, avantpassat de Danny Ronaldo, va debutar en el món del circ a l’edat de quinze anys.
Entrem dins la carpa. Travessem les cortines vermelles, un home vestit amb un vestit d’orquestra militar desgastat pel temps se m’acosta i em diu “No espectacle”. Toute la famille sont mortes“. Segueixo cap dins i m’assec en un dels bancs que rodeja la pista. Observo al meu voltant. Sembla que el temps es va aturar fa molt…em recorda a un d’aquells circs ambulants del segle XIX. Tot és vell, antiquat, decadent. Unes cortines vermelles, instruments musicals, la corda del equilibrista, els utensilis dels artistes, les bombetes …, tot és vell.
Al voltant de l’anell hi ha les tombes de tots els artistes de la companyia. Una metàfora a la vida dels artistes de circ (neixen, viuen i moren pel circ).
Aquell home vestit amb un vestit d’orquestra militar desgastat és Danny Ronaldo. Ens repeteix una i un altre vegada “No espectacle”. Toute la famille sont mortes”. Està sol, ha perdut a tota la seva família circense i la seva pròpia existència com artística està en perill.
Per uns instants, i amb la força de la seva imaginació, Danny Ronaldo es fica en la pell d’un pallasso i lluita amb l’humor i nostàlgia, per la tradició familiar del món del circ; fent reviure, una a una, les ànimes de cadascun dels seus companys, per mostrar-nos les seves habilitats…creant un espectacle màgic , poètic, nostàlgic i entranyable.
“Fidelis Fortibus” és un homenatge i una reivindicació al món del circ.
Un homenatge a tots aquells artistes que ho donen tot per fer possible que la gent siguem una mica més feliços, i poder oblidar per un instant els nostres problemes.
La reivindicació per que el circ, una de les cultures escèniques més antigues de la història, sigui reconegut com a art escènica.
Un final meravellós per homenatjar a la gent del circ. Moment màgic, Íntim i poètic.
“Braves sont ceux qui honorent les morts.
Ceux qui murmurent dux morts et écoutent leurs désirs insatisfait.
Qui sont fidèles a garder la gloire du passé.
Braves son tils.
Ou pas du tout?”