El Cirque du Soleil ofereix una versió revisada del seu espectacle paradigmàtic. Alegría va presentar-se en societat, a Barcelona, ja fa més de vint anys. 14 milions d’espectadors, 255 ciutats de 40 països després, s’observa un gir més cap a l’audiovisual que per la poesia, però la sensació de perill constant segueix tenint el principal protagonisme. Barres acrobàtiques, jocs de roda, hula hoops, contorsions, pals de foc, llits elàstics o els incomparables trapezistes finals farceixen l’escenari de risc i emoció estètica en grau superlatiu. Tot amanit amb l’actuació d’una parella de pallassos espanyols, Pablo Bermejo i Pablo Gomis, que amb el seu clown exquisit recorren tota la funció i omplen de tendresa els instants previs a les grans exhibicions acrobàtiques.
Una oportunitat per reviure, si es revisita, o descobrir, si és el primer cop, emocions a través d’impossibles i espectaculars tècniques de circ, totes presentades amb una cura i una delicadesa excel·lents a través d’un joc visual que captiva, sigui quina sigui la teva fascinació per aquest tipus d’espectacles. La posada en escena no menteix. Alllò que veus és allò que succeeix. Però si la música, la decoració, el vestuari o el complement dramàtic dels artistes hi acompanya, l’experiència esdevé màgica, i dones per fet que allò gairebé impossible s’esdevé amb normalitat.
La pèrdua del rei (que per a molts seria, aquesta sí, una veritable alegria) genera un conflicte entre l’ordre establert i un nou moviment, jove, creatiu i reivindicatiu, sorgit dels carrers, que lluita per l’esperança. Des de l’aristocràcia es reclama el tro per la figura d’un boig, però el desafiament de la descarada joventut ja no es pot aturar.
Totes les generacions haurien de tenir una trobada amb el Cirque du Soleil, ni que fos una. La vivència i el record ben bé s’ho mereix. Tal vegada, però, més d’una emfarfega, perquè pel cos i per la ment, la sorpresa, repetida, deixa de ser-ho. I ja és bonic, i ja té mèrit, i ja és agradable, però l’estil és tan inconfusible en tots els espectacles, tan gairebé industrial, fet en sèrie, que ja saps allò que t’oferirà en el seu conjunt. Tot i això, si un terme mai no falla en la seva descripció és aquest: espectacular! Això, per si sol, ja és garantia per qualsevol audiència per deixar-se anar en una estona de felicitat, i encomanar-se de la seva genuïna i eterna alegria.