Després de gaudir dues vegades de la magnífica Paquito forever, tenia ganes de veure que faria el seu equip en la propera proposta. De fet, m’he trobat amb un espectacle molt diferent que no repeteix fórmules i que és valent, sense tenir por als riscos, cosa que sempre s’agraeix. En aquest sentit, l’obra no té por d’explorar la temàtica plantejada a través de dos personatges reals ficcionats. S’ha de dir que s’aconsegueixen trobar escenes realment meravelloses, d’una gran bellesa escènica i amb transcendència, tot i que en altres ocasions això no s’assoleix tant, creant-se algun altibaix que pot treure a l’espectador de l’obra per moments. Potser és vol “poetitzar” tant el relat que s’acaba per no deixar passar dins d’ell a algun espectador, tot i que en d’altres, segurament, això provocarà l’efecte contrari. No obstant, l’entrega de Joan Vàzquez és tal que aconsegueix atrapar-nos alhora que gaudim de la seva bona interpretació dels dos personatges i d’unes cançons encertades. De la mateixa manera, la direcció de Víctor Álvaro esdevé molt atractiva, resultant precisa, envolvent i no dubtant en apostar per oferir diferents sensacions visuals a través de la posada en escena que complementen la proposta del text. Així, podem dir que ens trobem davant d’una proposta que no dubta en explorar a nivell temàtic i escènic, tot aconseguint presentar més grans escenes musicals individuals que no pas en el seu conjunt, per la qual cosa ja val la pena apropar-se a veure-la.
Enllaç copiat!