Sixto Paz Produccions és una d’aquelles companyies de la que potser no recordes el nom, o que potser no has vist en els grans teatres de la ciutat, però si comencem a anomenar alguns dels seus títols (Pulmons, Història, Pretty, Bull o Les coses excepcionals) segur que n’has vist més d’un. Porten més de vuit anys amb nosaltres i ens han descobert a autors tan importants com Duncan McMillan, Lucy Prebble, Philip Ridley o Mike Barlett. Però, a més, ens han acostat a temàtiques i situacions que gairebé sempre provoquen debat o conviden a la reflexió.
Classe no s’escapa a cap de les premisses de la companyia. Té l’aparença de comèdia i sorgeix d’un fet quotidià, l’entrevista d’uns pares amb el professor del seu fill. Sembla una d’aquelles obres de Yasmina Reza, tot i que de seguida veiem que no es deté en els diàlegs sinó que de mica en mica comença a provocar-nos preguntes i un cert malestar. Les classes socials segueixen tenint un pes específic en l’educació dels nens? Un nen o nena de classe baixa o mitjana rebran la formació adequada? O estaran condicionats de per vida per les seves famílies? L’obra no dona totes les respostes però posa sobre la taula una sèrie de pistes perquè reflexionem al sortir…
Pau Roca i Carlota Olcina segueixen tenint en escena la mateixa química que ja van demostrar a Pulmons, ara fa uns set anys. Els seus papers no són pas senzills, perquè es desdoblen en dos dels nens que habiten la classe en qüestió. És una de les decisions més complicades dels autors, però crec que les interpretacions i el to que li ha donat Pau Carrió ho salven amb escreix. Per últim, no oblidar a Pol López, un actor que dona credibilitat a qualsevol paper… fins i tot en un que, a priori, no ens l’haguéssim imaginat per a ell.