Aquersta setmana he tornat a les aules, i tot gràcies a la proposta de La Villarroel amb Classe. Una proposta de Sixto Paz sobre com afrontem les dificultats: a l’escola, a la vida, on sigui. Amb la direcció de Pau Carrió i un repartiment format per Pol López, Carlota Olcina i Pau Roca.
És una obra sobre la funció dels mestres o com ens pensem que hauria de ser, però a més hi ha molt més en aquesta obra. Ens parla de l’acceptació d’un mateix, del bulling escolar, de la funció dels pares (i família) per educar als fills, els problemes dels mestres,…
No deixa de ser una comèdia, amb tot el rerefons que hi ha, i segurament quan veiem els pares protagonistes podem veure com la parella d’adolescents que han tingut uns fills més aviat de què pensàvem.
Una de les coses que més m’ha agradat, és la facilitat amb què Pau Carrió ha creat aquests flashback, molt ben introduïts, per explicar-nos segons quines reaccions dels protagonistes. Podem veure amb aquests salts en el temps com els papers dels pares i fills s’assemblen molt més del que pensem.
La Carlota Olcina i Pau Roca interpreten, de forma genial, aquesta parella de pares/nens. Veiem que els personatges evolucionen amb el que ens expliquen. I Pol López amb aquest mestre dialogant (que personalment em marejo amb el seu moviment de mans, un “ho entens?” en cada frase que diu. Possiblement és el personatge més difícil, ja que sembla que és el personatge amb més contradiccions. Aquell professor que vol fer, però no li deixen.
Com en altres propostes, la gent de Sixto Paz l’han encertat. Tant amb el text, el director com la posada en escena. He gaudit força amb aquesta proposta i com sempre us recomano anar a veure-la i que digueu la vostra.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç