Han passat els anys, però encara tenim fresca a la memòria la història de NADIA, la jove afganesa a la qual una bomba va canviar la vida. Una vida que ens va explicar ella mateixa en forma de documental escènic. Una proposta que signava la companyia La Conquesta del Pol Sud, i que ara ens presenten la segona peça de la que serà una trilogia.
La Companyia La Conquesta del Pol Sud, creada el 2010, està formada per Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer i a CLAUDIA tornen a combinar el llenguatge teatral amb la investigació periodística.
La Claudia Victoria Poblete Hlaczik viu a Buenos Aires, treballa com a enginyera de sistemes i li agrada molt llegir, sobretot llibres de ciència-ficció. La Claudia viu, aparentment, una vida “normal” però, sota aquesta aparença, s’amaga un recorregut molt poc comú. Fins als 21 anys, la Claudia era Merceditas i havia estat educada en un entorn militar on els valors del seu pare eren Déu, Pàtria i Família, en aquest ordre. A 21 anys la seva vida va canviar, ella va descobrir que havia viscut amb els seus NO-pares perquè ella era filla de desapareguts, ella havia estat arrabassada als seus pares quan només tenia 8 mesos d’edat.
El seu cas va marcar un punt d’inflexió a l’Argentina, ja que va suposar el principi del final de la impunitat dels comandaments militars.
Claudia va viure amb molta angoixa el moment de descobrir que els seus pares havien inventat una vida per ella, el moment de ser conscient que tenia una altra família, una àvia (la mare de la seva mare) i un tiet (el germà del seu pare) que l’havien buscat incansablement durant 20 anys. Tot el que havia estat per ella el seu refugi i la seva estabilitat es va convertir de cop i volta en un lloc fosc i tenebrós on havia viscut una vida inventada.
Després d’aquell moment ella va viure set o vuit anys lluitant entre dues personalitats, dues formes de pensar i veure la vida, sovint amb enormes contradiccions que fins i tot la feien dubtar de si era Claudia o Merceditas. El moment, per ella decisiu va ser el del naixement de la seva filla. En aquell moment, ella, definitivament, va esdevenir Claudia.
Un treball de documentació que ha durat dos anys, realitzat al costat de Claudia, bona part a l’Argentina, amb la finalitat de crear una dramatúrgia fidel als fets. Ha arribat a escena en forma de relat fragmentari que interactua amb imatges i material de la mateixa investigació. La Conquesta del Pol Sud explora les relacions entre individualitat i col·lectivitat amb un llenguatge que oscil·la entre el documental, la poesia visual i el teatre. Claudia ens parla directament , i ens mira als ulls, i la seva història es fa una mica nostra.
Perquè malgrat que parla d’Argentina, parla de la memòria històrica, un fet que mai ha estat resolt a l’estat espanyol.
Una proposta que ens ha agradat molt, una brillant posada en escena, amb una protagonista que destil·la sinceritat i ens fa conèixer de primera mà una història que ha marcat la vida de moltes persones. Ara esperem amb ganes, la tercera peça de la trilogia, que ens han avançat, que tractarà sobre la identitat de gènere.
Si voleu llegir la ressenya completa, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ