Segona part de la trilogia Tot pels diners, projecte on diferents autors i directors comparteixen tema i un personatge (el peculiar Dylan que interpreta Manel Sans), se centra, en aquest cas, en el barri barcelonès del Poble Sec. L’espectacle tracta de fer un retrat de la fauna marginal de la ciutat a través de temes com la pobresa, la prostitució, les drogues, la decadència vital o la recerca de la dignitat. Escrita i dirigida per Iván Morales, la proposta aconsegueix moments de molta tendresa i situacions interessants, especialment, aquelles on Anna Azcona té l’oportunitat de lluir-se. El muntatge, certament, val molt la pena per veure el treball interpretatiu d’aquesta excel·lent actriu que, poques vegades, trobem en papers tan destacables. La història, però, resulta irregular. Per moments, sembla ser una mena de recopilació de bones idees que no acaben de trobar la connexió que les uneix d’una forma natural. Aquesta inestabilitat narrativa provoca que alguns fragments es facin més avorrits que d’altres i que el text perdi la seva força i interès de forma intermitent. A més, la metateatralitat a la que es juga no funciona del tot, bàsicament, perquè no sembla tenir relació amb allò que se’ns explica. En qualsevol cas, la seva aposta per un costumisme underground català genera les escenes i diàlegs més valuosos; en canvi, les intrigues criminals, malauradament, són un pèl massa confuses i, per tant, desequilibren el conjunt, com els números musicals: molt animats però també força gratuïts.
Enllaç copiat!