Clowns” es va estrenar aquest novembre al “Festival Internacional de Artes Escénicas Tlaxcala” (Mèxic) i a Barcelona s’estrenava quan l’endemà començava el confinament de caps de setmana per la pandèmia i tots els teatres i concerts es clausuraven durant quinze dies. Ja s’havia d’haver representat al març passat i es va posposar pel mateix motiu. Hi havia ambient de frustració, tristesa i preocupació. Era una estrena que no aniria seguida de tota la programació. Tot i així, les tres actrius es van llençar a donar tot el millor d’elles mateixes. I ho van aconseguir.
Tony Casla director i dramaturg ja és una figura reconeguda en el món del teatre. Va crear la companyia Antzoki Teatteri al 2012 que ha estat guardonada en diverses ocasions per diferents obres.
Clowns és una peça sobre la violència de gènere. És una obra de dones, sobre dones i per tothom. És una obra sense paraules. Em vaig quedar meravellada de les coses que es poden dir amb el cos, el gest, el moviment i la mirada. Quants sentiments profunds es poden expressar i quantes històries per explicar!
Em va atrapar des de la primera escena. Una dona rep els cops d’un agressor invisible que estarà present durant tota la peça. Elisabeth Quevedo expressa tant la violència com l’amor i la protecció de les seves dues filles d’una manera extraordinària. Ha participat en varies obres de la companyia i és una actriu consolidada.
La filla gran (Ariadna de Vilar) representa un paper que està entre el joc infantil i la maduresa, entre les baralles amb la petita i la complicitat amb la mare. Té una escena (que no explicaré) impressionant. La petita (Sela Conde) fa un gran treball en la reproducció de moviments infantils.
Les dues germanes, alumnes de ESAD Eòlia, són dos talents a desenvolupar. És la primera obra que porten a l’escena i cal felicitar-les, però tot i reconeixent que era el dia de l’estrena, amb nervis i preocupació pel moment que viu el món de la cultura, crec que cal treballar-la una mica més. L’obra té alts i baixos, escenes massa llargues, moviments repetits, reiteratius. Tant Tony Casla com la directora de moviment (Fàtima Campos Trepat) hauran de fer un esforç final per treure totes les possibilitats que encara té aquesta deliciosa peça