Pedro Páramo és la primera novel·la de l’escriptor mexicà Juan Rulfo, originalment publicada l’any 1955. Aquest llibre, admirat per altres autors com García Márquez o Borges, és un dels màxims exponents del gènere del realisme màgic i la seva tècnica serveix d’exemple en nombrosos cursos de literatura. Amb dramatúrgia i direcció de Pau Miró, Comala adapta el text de Rulfo, dotant-lo de format teatral en una interessant contraposició de monòlegs on la veu dels morts cobra més importància que mai. El títol fa referència a la ciutat on el protagonista viatja per resoldre deutes pendents amb el seu pare i complir la promesa que va fer a la seva mare just abans que ella morís. Conceptualment, el muntatge aposta per una estructura coral molt ben construïda que, no obstant això, té certes dificultats narratives a causa de la densitat i complexitat que el gènere ja té per sí mateix sobre el paper. D’altra banda, cal mencionar que es tracta d’un treball dels alumnes de l’escola Laura Jou que, tot i la seva empenta, no tots aconsegueixen estar a l’altura de les circumstàncies. En canvi, Miró assoleix un to i una atmosfera unificades dignes dels seus millors treballs, com la recent (i encara en cartellera) Terra Baixa amb Lluís Homar. La seva modèstia a l’hora d’abordar un text tan complicat i laberíntic com aquest és admirable i, segurament, el que permet salvar el conjunt amb dignitat.
Enllaç copiat!